Sant Jordi 2014

MARTÍ PAOLA
Hora Nova, 29 d’abril de 2014

santjordi2014He pogut experimentar en la meva pròpia pell allò que diuen que de catalans n’hi ha arreu del món. Qui m’ho anava a dir, quan vaig venir a Tòkio per passar-m’hi una temporadeta, que trobaria en aquesta allunyada ciutat un munt de bons amics amb qui poder parlar en català i compartir grans moments d’oci; envoltat d’una terra i d’una gent molt diferent de nosaltres. El Japó és un interessantíssim país que val la pena descobrir en algun moment de la vida. No només per l’exotisme del destí o per ser la meca tecnològica que molts associen, sinó pels forts contrastos que conviuen. El xoc cultural és molt significatiu i no sempre fàcil d’encaixar en els nostres costums mediterranis i europeus, segurament per això la proximitat amb altres catalans fan de la nostra estada aquí quelcom de menys violent.

La Marta, la meva dona, i jo hem estat dels darrers a incorporar-nos al grup de catalans a Tòkio, però tot i així hem estat a temps per a aportar el nostre granet de sorra a la programació dels actes de Sant Jordi. Es tractava de viure i de reproduir de la millor manera possible, a onze mil quilòmetres de distància, una de les jornades més maques i especials del nostre país. Per a l’ocasió vam preparar una jornada cultural i tradicional adreçada a tots aquells japonesos que coneixen Catalunya o que volen conèixer-la una mica més bé. És molt sorprenent l’interès que molts d’ells mostren cap a Catalunya i l’elevat grau de coneixement que tenen respecte a la realitat cultural catalana. M’atreviria a dir, fins i tot, que és un dels països que millor coneix la rica varietat social, cultural i política d’Espanya. És de suposar que l’alt grau de cultura general que tenen i l’especial interès per Barcelona han contribuït, des de fa una colla d’anys, a aquesta particular concepció del nostre entorn.

El dia 19, el dissabte més proper al 23 d’abril, amb l’Associació Japonesa d’Amistat amb Japó, l’Institut Cervantes de Tòkio i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya vam oferir un programa d’activitats molt atapeït i molt interessant. Com a empordanès vaig tenir l’honor d’explicar al nostre públic qui va ser el personatge més il·lustre i universal de l’Empordà, Salvador Dalí. Val a dir que és enorme l’interès que tenen els japonesos vers aquest pintor i la seva conegudíssima obra. Personalment vaig gaudir moltíssim repassant amb ells els ítems més singulars i destacats del pintor. La seva dilatada trajectòria va donar per a moltes anècdotes i continguts que no van desmerèixer l’atenció del públic nipó. Però realment, de tota la jornada, el que més va valdre la pena destacar va ser la implicació personal i sobretot emocional de tots i cadascú de nosaltres. Molts altres catalans i japonesos van aportar la seva contribució a l’esdeveniment: el reconegut cuiner català Josep Barahona, resident a Tòkio, va oferir una magistral explicació sobre el cacau i la importància de les xocolatades a casa nostra o la Raquel Vila, la veritable ànima i columna vertebral del grup de catalans, va apropar la llegenda de Sant Jordi als més menuts dels japonesos. Sense oblidar-nos dels tallers de roses i espases, el brindis, el concert de violoncel i les classes ràpides de català, només per posar alguns exemples. Però realment el més impressionant i enriquidor de tot plegat és trobar-te diàriament amb gent com l’Umiya Fukuyama, un jove japonès de 28 anys, que s’esforça i que dedica molta atenció i recursos en aprendre la nostra llengua des de l’altra punta del món; una situació que fa sentir-nos veritables afortunats per ser d’allà d’on venim.

Personalment, gràcies a la meva estada aquí, em trobo en una etapa molt enriquidora de la meva vida. Qui m’hagués dit fa uns anys, quan desenvolupava la meva feina al gabinet de premsa i comunicació de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que avui gaudiria d’una oportunitat com aquesta: gaudeixo d’un país molt especial, aprenc el seu idioma i exerceixo de periodista i docent en centres d’ensenyament. Malgrat la distància física amb la gent i la terra que m’estimo, ara mateix em sento com a casa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *